Qué martirio
habitació
1 TISSERON, S. [Entrevista] Entrevista realitzada per Rebeca Yanke. 20 de Desembre de 2014, Madrid. El Mundo, digital. Disponible a: LINK
2 LIPOVETSKY, G. (ed. ) En torno a la seducción. Entrevistat en taula redonda por N. Alberola, J.M. Marín, S. Reverter y J.M. Ros.[Recurs electrònic] Juliol, 1999. [consultat el 5 de Febrer de 2019] Disponible a internet a: LINK (p. 87)
3 BERARDI, F. The soul at work. From alienation to autonomy. Semiotext Foreign Agents Series. Los Ángeles, 2009 (2007).
4 ZAFRA, R. Un cuarto propio conectado. (Ciber)espacio y (auto)gestión del Yo. [Recurs electrònic] Forclora Ediciones. Madrid, 2010. [consultat el 29 de Febrer de 2019] Disponible parcialment a internet: LINK (p. 169)
Per què necessitem preservar la intimitat avui en dia?
enter text here
#preservació #autocrítica #habitació-pròpia-connectada #introspecció #intimitat
L’HABITACIÓ PRÒPIA
L'HABITACIÓ PRÒPIA /02
PRESERVAR LA INTIMITAT
Penso que la exposició, cada vegada més compatible amb els modes de ser contemporanis, comença a descontrolar-se en la multiplicitat de vides íntimes sobreexposades a Internet. Si bé és cert que aquestes vides, han estat transformades per una adaptació major en la visibilitat ( LINK FRAGMENTS PÚBLICS ) no podem negar que a nivell de l’individu, l’augment de la presència de fragments propis a Internet suposa un major grau d’exposició de la pròpia vida íntima de l’individu. El perill passa per acabar confonent el que som del que mostrem públicament, i sobretot el que creiem que som en base a la reacció col·lectiva al món digital amb l’impacte que genera aquestes reaccions a l’autèntic ser que respira darrere la pantalla al món físic. La necessitat de desenvolupar la capacitat crítica, és l’única opció per a que els individus recuperin la confiança en la pròpia capacitat introspectiva per al descobriment d’un mateix.
Si no prenem consciència de que la preservació de parts de la nostra intimitat, ens atorga material per a ser més lliures, correm el risc de sucumbir a l’atordiment d’informació que no pot ser mai reflexiu de l’exhibició permanent i disponibilitat constant dels espais digitals. A més, acompanyada amb la mirada de Franco Berardi, considero que reservar part de la intimitat a l’àmbit privat, contribueix a preservar espais per a algunes pràctiques que només ocorren a l’espai íntim privat:
When we use the word “privacy” we normally refer to a space sheltered from the public eye, that is to say to the very possibility of performing acts and exchanges that are purely private, not transparent.3
Per tant, l’augment de l’esperit crític, acompanyat d’una bona auto-gestió, pot ajudar a preservar algunes activitats que nomes tenen lloc en espais privats i que es manifesten en les vessants més íntimes. Però també, preservar aquests espais d’intimitat, condueix a una major capacitat d’introspecció i reflexió personal per al descobriment de la pròpia subjectivitat.
Un cop decidit que cal posicionar-se i protegir com a subjecte parts de la pròpia intimitat per a conservar algunes pràctiques íntimes i potenciar la capacitat d’introspecció amb un mateix, ens falta establir com apoderar-se de l’hàbitat en que aquestes situacions poden produir-se. Penso que renegar de les potencialitats d’internet actualment, és contraproduent, doncs tot i trobar-se perillosament manipulat, internet ha arribat per a establir-se i escolar-se com a part irrenunciable de la vida dels individus. Com a mínim des de les generacions de nadius digitals cap a baix. Per tant, un enfoc que renunciï aquest fet no té gaires possibilitats de futur. En canvi, existeix un altre enfoc que em sembla molt més interessant, i a la vegada, podria revertir la situació d’escàs apoderament dels individus amb les seves pràctiques digitals.
L'HABITACIÓ PRÒPIA /03
L’HABITACIÓ PRÒPIA PER A LA REFLEXIÓ ÍNTIMA
El cèlebre assaig feminista de Virginia Woolf gira al voltant de la necessitat de les dones, si volen d’escriure novel·les, d’una habitació pròpia i una autonomia econòmica, i segons la meva interpretació, no tan sols novel·les, sinó per a desenvolupar la capacitat reflexiva autònoma en els individus. Als temps actuals, l’adaptació de la idea de Wolf de Remedios Zafra resulta molt pertinent per a comprendre els modes de viure dels individus contemporanis. Zafra planteja una habitació pròpia, i hi afegeix el component “connectada”, com a característica en els temps actuals d’Internet. Per a Zafra l’apropiació d’aquests espais comporta enormes possibilitats d’apoderament dels individus:
Lo inquietante del cuarto propio conectado es que en él convergen diferentes formas de recepción más allá de la lógica del consumo visual e informativo, y que en esa diversidad, la atención y «el tiempo vacío» sí serían viables. Y lo serían porque podríamos intervenir el tiempo excediendo el cuarto_propio el mero papel de mirones resignados, usuarios-masa, convirtiendo nuestro cuarto propio en un lugar también para el tiempo propio.4
L’habitació pròpia connectada com a espai de preservació de la intimitat. Com a espai d’autocrítica, reflexió i apoderament dels individus digitals. Mitjançant aquest espai, treballar la capacitat crítica que ens faci esdevenir subjectes més autònoms, i menys atrapats per les pressions visibles o invisibles dels sistemes de consum i de producció de masses, i també per les pressions que puguin desenvolupar-se a partir del judici públic comunitari. I en aquest espai de protecció desenvolupar la cura per un mateix, sense haver de renunciar necessàriament a la visibilitat dels nostres temps, però amb una presa de decisions més conscient i favorable per el descobriment del propi individu i les possibilitats de la seva interacció amb altres. Molt d’acord amb el que apunta Zafra a continuació i per concloure possibles futurs del medi digital:
Si a la pantalla en red unimos el distanciamiento crítico y el espacio público-privado generado por el cuarto propio conectado y su potencial para la concentración y la alianza con los otros, la capacidad política es transgressora.5
LA HABITACIÓ PRÒPIA /01
SISTEMES DISCIPLINARIS VS. SISTEMES DE SEDUCCIÓ
Si els temps actuals plantegen la intimitat dels individus a partir del reconeixement públic i visible d’aquesta ( extimitat ), ¿quin valor té intentar conservar algunes parts íntimes del subjecte a l’àmbit privat?
Serge Tisseron respon en part a aquesta pregunta:
La intimidad es un valor esencial. Garantiza la vida psíquica de cada uno, nos asegura poder guardar un secreto y, por la misma razón, nuestra libertad. Todas las dictaduras han negado a sus ciudadanos su derecho a una intimidad pretendiendo que ninguna parte de la existencia debía ocultarse a las autoridades.1
El funcionament del nostre present és més hàbil que l’autoritarisme propi de les dictadures. S’ ha substituït l’obligació per part d’ autoritats i estructures de poder, per una vehiculació suggerent i amable cap als subjectes, disposats, de forma voluntària, a viure cada cop més amb la intimitat en la visibilitat. Aquest fet pot semblar anecdòtic, però no ho és gens.
Els models socials basats en el control i la vigilància per part de les autoritats són més evidents en la pressió disciplinària. La seva opressió continua provoca reaccions i rebutjos de la societat. Però en canvi la societat postmoderna, ha desenvolupat un model més efectiu.
Segons Gilles Lipovetsky2 , s’anomena la societat de la seducció ( que vincula la societat del espectacle amb la societat de la comunicació ) i aquesta, com el primer principi que diferencia la condició postmoderna i els sistemes de seducció amb la condició moderna i les societats disciplinàries d’aquella època. El model social de seducció és molt més subtil i de naturalesa més favorable a introduir-se a les vides íntimes de les persones.
Els propis individus a més, perpetuem les normes de la seducció, ja no només acatant-les des del consum, sinó que s’han normalitzat en formes quotidianes de expressió i promoció d’un mateix. Cada cop més amb l’activitat a Internet, exposem voluntàriament qui som al públic, en una presentació que va des de l’autorealització, a l’autopromoció, passant per altres formes més o menys exposades de presentar-se públicament a internet. El “¿en qué estàs pensando?” De Facebook, exemplifica la vocació voluntària de visibilitat dels individus digitals, de performativitzar el “jo”, la voluntat de generar interès i atenció en la nostra presentació digital als altres, d’estar connectats i disponibles a la interacció amb l’altre, i de pas, oferir informació íntima, amb alt “valor lucratiu” tant per la mirada aliena, com per la mirada de les empreses.
Sense entrar en gaires més detalls doncs aquesta disposició permanent a la visibilitat es desenvolupa en altres articles com ( LINK COMPATIBLES, LINK EXTIMITAT, LINK JO I EL MEU ESPECTACLE , LINK EINES DE PODER O EINES APODERANTS), la preocupació present és en les possibles línies de futur i les oportunitats de recuperar certa autonomia a les nostres vides íntimes.
JavaScript is turned off.
Please enable JavaScript to view this site properly.
Salon.io