Qué martirio
eines de poder
#apoderament #control-tecnològic #monetarització #notorietat #sexualització
1 ZAFRA, R. Un cuarto propio conectado. (Ciber)espacio y (auto)gestión del Yo. [Recurs electrònic] Forclora Ediciones. Madrid, 2010. [consultat el 29 de Febrer de 2019] Disponible a internet: LINK (p. 15)
2 ORTUÑO, P. Prácticas audiovisuales participatives en contexto de crisis: antecedentes de un activisme transmedia para el cambio social. [en línia] Plataforma DSP. Documental Social Participativo – [s/d] La Virreina. [consultat el 7 d’Abril de 2019] Disponible a : LINK
3 SIBILIA, P.; RODRÍGUEZ SÁNCHEZ, I. La intimidad como espectáculo. Buenos Aires: Fondo de Cultura Económica. [en línea] pp. 154-155. Recensiones. Perspectivas de la comunicación.Vol. 3, Nº 2, Universidad de la Frontera, Temuco, Chile, (2008) 2010. [consultat el 12 de Febrer de 2019] Disponible parcialment a : LINK (p. 14)
4 TISSERON, S. [Entrevista] Entrevista realitzada per Rebeca Yanke. 20 de Desembre de 2014, Madrid. El Mundo, digital. Disponible a: LINK
5 McLEAN, Nyx. Los deseos marginados e internet. GenderIt. Análisis feministas de las políticas de internet. [en línia] . [consultat el 7 de Març de 2019] Disponible a: LINK
6 BERARDI, F. The soul at work. From alienation to autonomy. Semiotext Foreign Agents Series. Los Ángeles, 2009 (2007).(p.81)
enter text here
enter text here
EINES DE PODER O EINES APODERANTS?
Wealth on the basis of quality of joy and pleasure of our experience.
Wealth on basis of the quantity of good and values possessed.6
EINES DE PODER O APODERANTS /02
UN FILTRATGE DISCRIMINADOR
Per aquesta raó em sembla oportú centrar la mirada a la plataforma Youtube com a gran exemple d’aquest projecte, i a aquells elements que tot individu corrent pot controlar, o analitzar d’aquesta plataforma per a avaluar els condicionants de control que s’exerceixen sobre la seva persona. Aquests elements formen part d’estructures de les interfícies superficials, i per tant, afecten directament la navegació en xarxa de tots els individus. Així l’anàlisi del sistema de filtratge de contingut que la pròpia plataforma proposa als seus usuaris productors, és una prova clau per a comprendre com les lògiques del consum i el mercat imperen actualment en les nostres connexions i relacions en xarxa, i sobretot també a Youtube. El sistema de filtratge en aquesta plataforma és de per si, discriminadora per als participants.
Youtube té cinc filtres possibles. Funcions, Durada, Tipus, Data de pujada i possibilitat d’ordenar per criteri. Si mirem els tres primers filtres, no apunten de primeres a cap separació discriminatòria doncs s’atribueixen a una classificació de funcions: en directe, qualitat 4k, subtítols, etc. La durada d’un vídeo amb tant sols dos criteris: el vídeo curt, de menys de quatre minuts o llarg, de més de vint minuts. I finalment el tipus del contingut, un vídeo, un canal, una llista de reproducció, etc.
On es detecta més discriminadora la classificació és en el filtre de la data de pujada i dels filtres d’ordenació per a criteris. La data de pujada, al·ludeix a una voluntat de valoritzar aquells continguts recents, i rebutja explícitament la cerca de contingut amb més d’un any des de la seva data de pujada. Per tant, incentiva el contingut nou, la constant entrada de producció, i descarta produccions que poden ser interessants però que s’invisibilitzen en el sistema de filtratge de Youtube. Però la mesura més alarmant es reflexa en els filtres d’ordenació per criteris que són: Rellevància, data de pujada, visualitzacions i puntuació. Aquests quatre criteris només funcionen de valor ascendent a descendent, i mai a la inversa. Per tant, tot el contingut que circula des d’esferes poc mediàtiques, contingut que no rep l’atenció d’una gran massa, que no ha pagat per a aparèixer com a contingut recomanat, etc., és un contingut actualment, de segona fila. Tot i que aquestes aportacions, de poc ressò i visibilitat, constitueixen el major gruix de contingut de la plataforma. Youtube no els atorga la importància que la seva participació significa per a la continuïtat de la plataforma. El sistema de filtratge evoca les voluntats reals d’aquest tipus d’espais que , tot i que permeten la participació general, no faciliten actualment als usuaris corrents de produir contingut alternatiu que pugui ser visibilitzat amb facilitat. La cerca es complica, i els sistemes algorítmics i de filtratge propis de la plataforma, representen obstacles reals per arribar a continguts que no gaudeixen d’interès mediàtic.
Els individus digitals necessiten conèixer aquests entrebancs, per entendre quines possibilitats tenen de producció en aquests espais. I així, apoderar la pròpia producció, fent servir les eines i els recursos , però amb formes favorables per als individus que les plataformes socials procuren infravalorar. Tot i que, irònicament, es constitueixin com el grup majoritari de producció de contingut i per tant en la força vital que possibilita aquests avenços tecnològics i socials.
Per tant, cal tenir en compte com estan construïdes les eines, les plataformes, i quins elements instrumentalitzen la producció humana. Posteriorment, fent-les servir amb criteri, serem capaços d’obrir vies alternatives de construcció de significat col·lectiu i social. Però és necessària una voluntat de responsabilitzar-se dels propis actes i revisar-los, per a no deixar-se endur per les corrents hegemòniques. És necessària l’autogestió del propi subjecte amb la seva presentació pública (LINK AUTO-GESTIÓ). Cal la dominació dels dispositius tecnològics (LINK COMPATIBLES) i també comprendre la dimensió dels subjectes contemporanis condicionats per l’opinió pública i el judici moral (LINK EXTIMITAT ) . Valorant la força i potencialitats de la comunitat en el reforç identitari dels individus i el teixit col·lectiu.( LINK COMUNITAT )
Tots aquests criteris organitzats poden ajudar a entendre les manifestacions de la “intimitat exhibida a Internet” o “l’auto-producció de contingut íntim públic on-line” , i perquè tenen connotacions apoderants per als individus digitals.
EINES DE PODER O APODERANTS /03
APODERAMENT EN L’AUTO-PRODUCCIÓ
Quan intentem comprendre les raons per les que les persones cada vegada més ofereixen detalls de la seva intimitat a un públic a Internet, ens trobem amb diferents formes que pot adoptar l'exposició pública.
Per una banda, els Reality-Show televisius demostren com la intimitat és converteix en la contemporaneïtat en valor d’inversió del capital. Així són exclusivament els mitjans de comunicació que exploten les qualitats més íntimes dels individus.
El punt d’inflexió apareix quan les persones són conscients, de les possibilitats de la seva pròpia presentació pública i desitgen convertir-la en valor capital.
El subjecte més exposat públicament que mai, busca frenèticament la seva presència en la visibilitat, aprofitant les formes de les lògiques de la producció per al seu propi benefici.
Una bona massa d’individus digitals adopta la consciència de producte. Aquest fet no s’ha de subestimar, doncs en aquesta transformació el subjecte estableix un valor econòmic d’ell mateix, s’interessa per la monetarització del contingut que publica, i per tant gestiona la seva intimitat a partir d’aquest aprofitament. El subjecte s’apodera de la seva presentació i dels beneficis que aquesta reporta.
El terme col·loquial seria considerar que algú “es ven” a la indústria. Però a l’era digital, no és necessàriament a la indústria, sinó que els subjectes, conscients de la seva possibilitat de producte i d’extreure valor del capital, es poden “vendre” també a un públic de forma autodidàctica. Buscant fins lucratius que reportin beneficis de la seva presentació pública.
És cert que aquest fet pot comportar un empobriment de la vida de l’individu públic, si aquest es troba massa subjecte a criteris socials i exigències per part del públic, modificant la presentació fins al punt que només es reguli en base als beneficis econòmics, i no tingui en compte la cura de les necessitats del subjecte productor. Com explica Serge Tisseron al que anomena “googlelització”:
La googlelización consiste en buscar la máximo visibilidad en internet, al precio que sea. Puede conducir a mostrarse más deprimido, con tendencia suicida sin serlo, o puede llevar a caricaturizar las opiniones propias, sólo con el objetivo de atraer más búsquedas en red.4
Però aquesta mateixa possibilitat enfocada positivament amb un augment de la consciència i l’auto-gestió ( LINK AUTO-GESTIÓ ), el subjecte pot apoderar la seva pràctica i monetaritzar-la de forma respectuosa i més saludable, i no tant obsessiva com la "googletització". Aprofitant les lògiques de mercat, aconseguir l’apoderament de l’experiència vital i la seva intimitat visible, aconseguint el control de la pròpia imatge i el benefici que aquesta pot reportar.
Per altra banda, no tots els subjectes que es presenten a internet, pretenen adquirir consciència de la pròpia auto-producció amb fins lucratius. Una altra vessant, i que, en termes de xarxes socials i Youtube, és la més majoritària, és la d’adquirir notorietat o atenció social.
La societat contemporània vol subjectes dedicats a auto-performativitzar les seves vides visiblement ( LINK JO I EL MEU ESPECTACLE ) per tal de rebre major valoració i reconeixement social. Així la motivació principal per a l’elaboració d’un relat públic és el de la notorietat. Mitjançant Internet, els individus troben una finestra per on presentar-se al món, i aconseguir així noves relacions i oportunitats en societat.
La notorietat, atenció, reconeixement o popularitat és pot considerar des de la mirada de la necessitat dels temps contemporanis on-line. Si bé es cert que podem gestionar la pròpia vida a banda d’internet i de la necessitat de fer visibles certes parts del propi individu, actualment les oportunitats d’èxit i reconeixement social van molt de la mà d’aquests espais de recreació on-line. Internet permet la finestra global, permet crear vincles de gran abast, permet apropar-se als altres, i reconèixer i valorar aspectes que en un àmbit local anteriorment haguessin estat molt més complicats.
Per aquesta raó, les persones alimenten els seus perfils digitals, i exhibeixen en les seves auto-produccions part de la seva intimitat, en raó de la necessitat d’adaptació contemporània. No es busca principalment una monetarització de la pròpia pràctica, sinó que el benefici de tal auto-producció recau en rebre una major atenció social, una major acceptació, o en alguns casos, una complicitat amb altres dels propis desitjos o necessitats particulars.
Trobem que aquestes presentacions es mostren en diferents nivells d’exhibició i de necessitat. Avaluant els casos de persones que s’autoprodueixen on-line sovint es presenten al públic en busca de relacions en d’aficions concretes. Aquesta possibilitat genera vincles socials i de reconeixement comunitari. Oportunitats de trobar altres individus amb desitjos comuns i així en aquest reforç col·lectiu, apoderar als individus en les seves pràctiques públiques. Així no només aficions sinó també necessitats i desitjos ocults que en un àmbit local no podien reforçar-se, troben a internet la possibilitat d’unió, diàleg i apoderament. La vessant sexual per exemple a Internet, és un focus interessant d’intercanvi i reforçament col·lectiu, que a la vida física té tendència a invisibilitzar o dificultar els espais d’experimentació. Com apunta Nyx McLean:
Las personas pueden encontrar una comunidad de interés y a menudo también una comunidad de práctica que comparta la misma necesidad de explorar su deseo sexual. Estas comunidades de interés, como FetLife (parte de la comunidad BDSM) no necesariamente tienen espacios específicos para explorar la sexualidad, pero permiten que uno/a cree un espacio o una conversación y construya su propia comunidad de interés y de práctica dentro de la comunidad más amplia.5
Però, de la mateixa manera que la “googletització” és un extrem descontrolat de l’autoproducció, també ho és l’exhibicionisme i la sexualització dels individus. Per tant, és rellevant valorar els beneficis de la presentació pública i no caure en els paranys d’una inversió afectiva extrema dels subjectes que pot acabar en exhibicionisme banal o una sexualització perillosa per a la cura del propi individu.
Aprofitar-se de les eines o bé amb finalitats lucratives, o bé com a possibilitat d’ ampliar l’abast de la pròpia veu , obrint oportunitats relacionals i de reforçament de qüestions que la vida diària oculta, són, considero, dues vessants apoderants d’internet. Però l’extrem i la pèrdua de control d’aquestes presentacions pot dirigir-se des del subjecte que s’apodera de la pròpia auto-producció, a un subjecte que es troba travessat de forma vulnerable per eines de poder que no és capaç de gestionar i que dificulten la cura de la seva construcció identitària.
EINES DE PODER O APODERANTS /01
LA PARADOXA D’INTERNET. EXPRESSIÓ Vs. CONTROL
Però solo sabemos que fue en los primeros años, de la primera década, pasado el año 2000, entonces Internet se normalizó en el mundo globalizado, mejor dicho, Internet globalizó irreversiblemente el mundo, conectándonos. Poco tardó en hacerse sobreentendido, convirtiéndose en parte indispensable de las vidas cotidianas. Pasó entonces que un día nos descubrimos enganchados a las teclas de nuestros ordenadores para ser y estar en el mundo. 1
Internet és ja una part indivisible de la vida de les persones en societat. Les persones dediquem actualment una part important del nostre temps en “fer vida” a Internet. Activitats que es produïen al món físic, són traslladades al món digital buscant noves formes d’expressió, explorant l’extensió de l’espai i descobrint els límits del medi.
La llibertat d’aquest hàbitat sembla no tenir prohibicions a primera vista, però és evident que els individus corrents, aquells que usen les interfícies proporcionades, i naveguen “superficialment” la xarxa ( que no coneixen de programació, codis i algoritmes), es topen constantment amb les limitacions de plataformes que són controlades cada cop més per empreses tecnològiques i mitjans de comunicació, i per tant, per les seves lògiques productives i de consum.
Youtube, per exemple, és una empresa que va registrar-se per primer cop als Estats Units l’any 2005, per tres joves, Chad Hurley, Steve Chen i Jawed Karim, ex treballadors de PayPal que van veure en menys d’un any i mig , com Google s’afanyava a comprar per un preu suculent d’1.650 milions de dòlars, la seva creació. Aquesta va ser una senyal inequívoca de l’interès en la proposta d’aquesta plataforma, i de l’enorme potencial audiovisual que obria aquesta plataforma al món.
Als anys noranta, internet es presentava com un espai on tot era possible, gràcies a la participació col·lectiva i la seva creativitat. La web 1.0 com es va anomenar, presentava una interacció principalment unidireccional ( emissor-receptor), però obria ja el ventall per explorar i crear nous espais intangibles i amb un abast de repercussió molt més global del que mai s’havia imaginat amb cap mitjà anterior.
En aquest sentit, la producció audiovisual també s’ha vist altament afectada per l’aparició dels nous usos i possibilitats del medi digital. Com diu Pedro Ortuño:
Así un medio [ el audiovisual ] que se propagaba en una sola dirección, emisor-receptor, se transformó en un medio bidireccional, mediante la participación y se consolidó como temática importante del arte mediático.2
Youtube com a plataforma audiovisual i amateur per exel·lència, entra a formar part d’aquesta transformació cap a la bidireccionalitat participativa de la producció audiovisual que comenta Ortuño.
Així, al començament del nou segle, comporta la consolidació de la web 2.0, amb l’aparició de les xarxes socials i la de la interacció de masses, la proliferació de contingut d’autoproducció audiovisual i també d’autoperformativitat dels subjectes no ha deixat de créixer, de compartir-se i d’assolir aquesta vessant participativa en els espais digitals.
Quizás este nuevo fenómeno encarne una mezcla inédita y compleja de esas dos vertientes aparentemente contradictorias. Por un lado, la festejada" explosión de creatividad", que surge de una extraordinaria" democratización "de los medios de comunicación. Estos nuevos recursos abren una infinidad de posibilidades que hasta hace poco tiempo eran impensables y ahora son sumamente promisorias, tanto para la invención como para los contactos e intercambios. Varias experiencias en curso ya confirmaron el valor de esa rendija abierta al a experimentación estética y a la ampliación de lo posible. Por otro lado, la nueva ola también desató una renovada eficacia en la instrumentalización de esas fuerzas vitales, que son ávidamente capitalizadas. Al servicio de un mercado que todo lo devora y lo convierte en basura.3
Paula Sibilia resumeix a la perfecció la paradoxa que presenta internet actualment. L’eina de les mil cares se’ns ofereix, per a que, utilitzem les seves eines com a societat apoderada i no permanentment dirigida per sistemes de vigilància i control provinents dels sistemes de consum i comunicació de masses.
Però per a utilitzar les eines, les hem de conèixer. I és cert que l’evolució d’Internet, si bé ha comportat una democratització en la creació de contingut, es manté molt opaca amb el seu funcionament, el coneixement dels individus de com opera tota l’estructura profunda d’Internet i el comerç i negoci que es tradueix de tots aquests elements.
Però aquí el que preocupa és l’ús d’Internet dels individus corrents ( el que poden controlar les funcions de les interfícies, no els processos, com ja he especificat ) i com aquest ús, travessat per interessos empresarials, modifica les possibilitats d’autonomia on-line dels individus.
Veiem que a mesura que ha anat evolucionant internet, i en concret Youtube, també han evolucionat com diu Sibilia, l’eficàcia en la instrumentalització de les forces vitals dels individus i els seus continguts. Els individus productors, singulars, amateur, es troben cada cop més afectats per les limitacions de llibertat i visibilitat en els continguts que es publiquen a Youtube.
La plataforma, propietat de Google està potenciant en aquests darrers temps la participació preferent dels mitjans de comunicació tradicionals que s’escolen a la plataforma i busquen presència i visibilitat entre la comunitat. Mitjançant normalment pagaments i altres mètodes poc lícits per a guanyar preferència algorítmica, per exemple, i aparèixer més freqüentment a les “recomanacions” de gran part de la comunitat d’usuàris.
L’individu autoproductor de contingut ha de considerar i analitzar les limitacions que l’afecten i com aquestes poden o no alterar el contingut que produeixen i la seva recepció. Youtube forma part de Google, i aquest és una de les majors indústries de control i monitoreig humà de l’actualitat d’Internet. La qüestió de les privacitats vulnerades, compra-venta d’informació sensible i les prediccions de futures conductes humanes per a l’enfoc comercial, són qüestions tant extenses que podrien valdre per un altre projecte sencer.
JavaScript is turned off.
Please enable JavaScript to view this site properly.
Salon.io