Qué martirio
compatibles bo
1 SIBILIA, P. La vida digitalitzada. Cuerpos y subjetividades. Conferencia Fundación Medifé. Salón Blanco de la Municipalidad de Tandil [vídeo on-line] 21 d’octubre.. Disponible a: LINK (6:50 )
2 ZAFRA, R. Un cuarto propio conectado. (Ciber)espacio y (auto)gestión del Yo. [Recurs electrònic] Forclora Ediciones. Madrid, 2010. [consultat el 29 de Febrer de 2019] Disponible parcialment a internet: LINK ( p. 16 )
3 BOURDIEU, P. La ilusión biográfica. Journal Article. Historia y Fuente oral [en línia] nº2, memoria y biografia, pp.27-33, 1989.[consultat el 4 de febrer 2019] Disponible a: LINK (p. 73)
4 ZAFRA, R. Art. cit. 2010. (p. 16)
5 SIBILIA, P. La vida digitalitzada. Cuerpos y subjetividades. Conferencia Fundación Medifé. Salón Blanco de la Municipalidad de Tandil [vídeo on-line] 21 d’octubre.. Disponible a: LINK(47:57)
6 Ibid.
7 McLEAN, Nyx. Los deseos marginados e internet. GenderIt. Análisis feministas de las políticas de internet. [en línia] . [consultat el 7 de Març de 2019] Disponible a: LINK
COMPATIBLES /02
L'EXPANSIÓ DEL RELAT
L’aparell possibilita l’alliberació de l’experiència personal. L’experiència que es trobava anteriorment reclosa a un entorn de pràctica amb allò més pròxim, a un impacte més local, troba amb la compatibilitat als dispositius, la forma de desplegar-se en un espai d’abast global i de retorn global, modificant així les formes de comunicació dels individus participants. El dispositiu personal suposa experimentació i reconeixement, però no disposa de moment, de gaires línies infranquejables. Els individus, en contacte amb aquests dispositius, aparentment innocents ( LINK AMB EINES DE PODER O EINES APODERANTS ) esdevenen sers amb un potencial narratiu visible molt més gran. Dit d’una altra manera, les possibilitats de construir la pròpia identitat, en contacte amb les pantalles, amplia els modes de ser i estar al món, les possibilitats individuals d’explorar i crear relats de la pròpia experiència, i les possibilitats col·lectives de compartir la diversitat de formes de vida i construir així noves esferes de significat. Així les pantalles esdevenen testimonis de la nostra presència real, però possibiliten l’expansió i construcció dels nostres relats identitàris particulars, i també al trobar-se amb contacte amb els altres. Per a Bourdieu:
[…] una vida es inseparablemente el conjunto de los acontecimientos de una existencia individual concebida como una historia y el relato de esta historia.3
I aquesta historia, relatada a través de la pantalla, pot adoptar tot tipus de facetes. Aquest relat es troba irremeiablement influenciat per els imperatius culturals de la nostra generació. Parafrasejant a Paula Sibilia1, els modes de veure no són universals, sinó històrics, es constitueixen al centre d’una determinada cultura. Si la cultura occidental potencia en el medi digital, l’autorealització del propi subjecte, incentivant-lo a construir un propi relat identitari encara que se sàpiga de versions basades en l’aparença; l’augment de la compatibilitat amb els dispositius, ens condueix cada vegada més a terreny incert entre el ser que existeix, i la construcció del seu propi relat digital. Les línies entre vida i aparença, entre vivència viscuda i la transformació que pateix aquesta al construir-se com a relat públic, són cada vegada més incertes.
La pròpia interfície dels aparells provoca que el narrador modifiqui la seva experiència, i li atorga una espècie de “benefici del dubte”. La seva historia es constitueix com una realitat particular, però ningú pot afirmar que sigui autèntica. Però es que tampoc importa la veracitat de la construcció, sinó les formes que adopta aquesta construcció al ser travessada per la pantalla i la interacció que propicia en comunitat. La pantalla ofereix una espècie de protecció del relat propi, podem expressar el que volem sense haver d’oferir més referències de l’autenticitat d’aquest.
Tampoc importa en aquest medi, la veracitat de la construcció, sinó que beneficia les formes que adopta aquesta construcció al ser travessada per la pantalla i la interacció que pugui propiciar en comunitat. La pantalla ofereix una espècie de protecció del relat propi, podem expressar el que volem sense haver d’oferir més referències de l’autenticitat d’aquest. La vida compatible amb la pantalla s’expressa en el medi digital en infinitat de formes.
Qualsevol forma que adopta la nostra presentació pública és vàlida al medi, en quan que aporta alguna cosa pròpia a aquest espai, però no necessàriament ha de destapar res íntim. L'acoblament dels individus i els modes de viure que propicien els dispositius permet l'expansió del propi relat gràcies a la pantalla, i adopta diferents formes per a que cada individu, l'utilitzi de la forma que millor valori. Remedios Zafra apunta a algunes de les formes que adopten les pantalles en contacte amb els individus:
Lo crucial aconteció porque la Red hizo de la pantalla: ventana, espejo, pizarra y panóptico, y porque era portátil. De forma que nos permitía ser productores y distribuidores de cosas e ideas digitalizadas, cosas que podíamos compartir y construir con los otros conectados desde un rincón de nuestra casa o de cualquier otro espacio online.4
COMPATIBLES /04
LA PERSONALITAT ALTER-DIRIGIDA
Aquesta posicionament dels individus interactuant amb les pantalles comporta inherentment un nou mode de ser i estar al món: la personalitat “alterdirigida”. Una personalitat cada vegada més present a l’època contemporània, que planteja com l’experiència singular necessita construir-se en base als altres, per a presentar-se com una experiència significativa per al propi individu. El terme personalitat alterdirigida, l’extrec de la conferència de Paula Sibilia citant a David Riesman, autor del llibre the Lonely Crowd, de l’any 1950, que parlava, ja a mitjans del segle XX, d’una modificació profunda de les formes de projectar-se dels individus al món occidental:
Transformación del caràcter introdirigido o introorientado, orientado hacia dentro, a un tipo de personalidad cada vez más orientada hacia los otros, o alterdirigida.5
I l’autora afegeix que:
La condición de ser alterdirigido, es más compatible con lo que el mundo nos pide ahora.6
Així doncs, la integració plena a la màquina, propiciada per uns avenços tecnològics que han possibilitat l’accés personal de tots els individus a elles, i la demanda cada vegada més alta d’autorealitzar-se i construir un relat identitàri que es posiciona de forma visible al món, fa aparèixer la personalitat alter-dirigida. I conseqüentment, subjectes profundament recolzats en les possibilitats d’interacció dels dispositius tecnològics.
La personalitat alterdirigida quan troba la finestra on presentar-se, internet busca el diàleg virtual amb l’altre, i així una manera d’afirmar-se. Doncs Internet i la pseudo-llibertat a la que ens evoca, permet l’explosió apoteòsica de fílies i fòbies, rareses i mundanitats de tots els sers humans. Anteriorment, moltes d’aquestes característiques identitàries, s’haurien mantingut a una zona obscura de la intimitat privada dels subjectes. Al comprendre aquestes noves personalitats i l’expressió de les seves necessitats, accedim a traslladar l’enfoc de la construcció identitària ( i tots els elements que la conformen, per estranys que puguin ser aquests) cap a l’exterior, la visibilitat i allò públic, i per tant, cert consens col·lectiu en la comprensió de l’altre.
Internet proporciona un espacio para crear una identidad anónima que puede usarse para explorar lugares en los cuales una persona pueda hablar de su deseo. Además, da lugar a que esos deseos e identidades puedan manifestarse de manera segura, a la vez que posibilita el acceso a información.7
La declaració de Nyx McLean evidencia dues coses: la necessitat d’auto-gestió de la intimitat dels individus alter-dirigits ( LINK AUTO-GESTIÓ ), és crucial a un espai on la manifestació pròpia pot ser positiva i segura però de la que no en controlem directament les conseqüències. I per altra banda l’accés a informació pot ser interessant i constructiu però no ho serà plenament, si es potencia la quantitat superficial, de la qualitat significativa ( LINK MOLT SOROLL PER NO RES ).
La llibertat per a elaborar el relat propi, es possible gràcies als dispositius i la nostra major compatibilitat amb el seu funcionament. A més, la necessitat de construir relats predisposats a fer-se públics, dirigits a la visibilitat i la interpel·lació a l’altre, respon a nous modes de viure contemporanis. Cal destacar que la personalitat alter-dirigida, no és exactament el mateix que el concepte d’extimitat, ( LINK EXTIMITAT ) tot i que de primeres remeten a idees similars. La personalitat alter-dirigida, fa referència als tipus de personalitat que permeten les formes contemporànies d’interacció entre subjectes, gràcies als dispositius tecnològics. Construeixo i mostro la meva identitat en base a la interacció d’aquesta amb l’altre a través del dispositiu tecnològic. Per altra banda, l’extimitat és “el contingut” d’aquesta personalitat alter-dirigida. La transformació de parts de la pròpia intimitat dels subjectes per a la seva adequació en la presentació pública i social de la identitat.
COMPATIBLES AMB ELS DISPOSITIUS
COMPATIBLES /03
EL MIRALL-FINESTRA
[seguint la cita anterior nº4 Compatibles/02] Els individus s’enfronten a una dispositiu de naturalesa bidireccional. Per una banda, on Zafra diu “coses o idees”, jo afegeixo la naturalesa auto referencial, les aportacions estan condicionades per la pròpia experiència personal, i encara que les idees es prenguin d’algú altre, o sorgeixen de la imaginació i l’aparença, tota idea pateix una reconversió en contacte amb les formes publiques de construir el propi relat. Així una experiència semblant adopta diferent forma al fer-se pública. La pantalla al col·locar-se com a mirall de nosaltres mateixos, permet alimentar la formació de la pròpia subjectivitat. Però en la direcció contrària, la pantalla que ens feia de mirall també adopta la forma de finestra d’exposició d’aquesta subjectivitat que topa amb l’existència de totes les altres subjectivitats, aconseguint reafirmar-se amb la interacció amb els altres a l’espai digital.
Existeixen doncs, aquestes dues vessants a tenir en compte en el procés de creació del subjecte compatibilitzat amb el dispositiu. La cara que apunta al individu i la seva pantalla que afirma els subjectes singulars presents al món, amb l’enorme potencial d’experimentació i descobriment de l’individu com un jo amb una experiència personal per a definir, i la cara que projecta l’individu públicament, la finestra que s’obra expectant al món i busca compartir amb altres la pròpia experiència. I és tant important una faceta com l’altre. Doncs l’experiència singular, el recull dels relats íntims d’un subjecte, en contacte amb la pantalla, es fan compartibles, esdevenen d’accés públic, i només al haver-se fet públics, poden aportar significat al col·lectiu.
COMPATIBLES /01
EL DISPOSITIU COM A ALIAT DE L’EXPERIÈNCIA INDIVIDUAL
Se vuelven compatibles ciertos artefactos que nos ofrece el mundo, pero sobretodo, nos compatibilizamos con los modos de vida que estas tecnologías suponen, proponen y estipulan. Modos de relacionarnos con el tiempo y el espacio, modos de relacionarnos con uno mismo, con los demás y con el mundo, modos que están embutidos en los aparatos.1
Com diu Paula Sibilia a la seva conferencia a Mediafé, ens estem tornant compatibles als modes de vida que els dispositius digitals ens brinden. I no només a nivell instrumental, sinó que poc a poc acceptem la seva presència omnipresent com a mediadora en tots els aspectes de la nostra vida. Aquests modes de viure que ens parla Sibilia, s’han introduït a la forma com entenem el món i l’han modificat irreversiblement. El món, ara, es pensa en contacte amb les pantalles. Cada individu a la nostra societat disposa, com a mínim, d’un aparell electrònic personal. La implementació d’aquests artefactes a la nostra vida quotidiana, ha provocat inevitablement un desplaçament de l’eix que dividia allò íntim, d’allò que ara pot presentar-se públic. El fet de convertir-nos en sers compatibles als artefactes, ens converteix en simpatitzants de les pantalles. Dispositius que es troben en contacte amb nosaltres, dialoguen amb els pensaments i les imatges, amb les nostres preocupacions, neguits i inquietuds. Els dispositius es volen convertir en aliats mediadors dels nostres afers públics i privats, en elements imprescindibles per a la regulació de la pròpia vida.
A més, el fet que la pantalla estigui plantejada des de l’ús individual, reforça una característica d’època centrada en l’individualisme i l’autorealització dels subjectes. Aquest ús individual del dispositiu incideix més encara en la idea d’integrar vida humana i món digital. L’ús individual com a element de reforç de l’experiència humana particular que col·labora en la digestió i desgranatge de l’excés aclaparador d’informació que corre pel món de forma subjectiva i condicionada per la pròpia mirada. El dispositiu ens permet participar activament, en un món ple d’individus singulars digitals, cada un connectat amb les formes d’ús i interacció que han adoptat en relació al propi dispositiu tecnològic. Com apunta Remedios Zafra:
[…] una diversidad de formas de vida que tenían algo en común: la inmersión en un mundo inmaterial y la reestructuración de nuestros espacios y tiempos propios (dislocados) como nuevos escenarios biopolíticos de época, allí donde vida y poder se encuentran a veces dramáticamente, a veces como vórtice de emancipación; escenarios donde re-administrar lo público y lo privado, subvertirlo incluso; donde retocar nuestra idea de «soledad» y nuestros vínculos laborales, afectivos e identitarios con los otros; donde dejarnos llevar (o por el contrario tomar partido) en la construcción subjetiva y en la ideación común de nuestros imaginarios de identidad y época”.2
#compatibilitat-dispostius #construcció-identitat #mirall-finestra
JavaScript is turned off.
Please enable JavaScript to view this site properly.
Salon.io